El cultiu de l’olivera, l’elaboració i el consum de l’oli d’oliva tenen una gran tradició a tota la Mediterrànea. Els arqueòlegs diuen que entre 11.500 i 3.300 anys (només 8.200 anys de marge se donen, però ja va bé) abans de l’era Cristiana ja es produia oli triturant olives en recipients de pedra, a la zona de Mesopotàmia i voltants.
L’ullastre creixia espontani arreu des de fa més de 6.000 anys i poc sa poc es va anar “domesticant”. I l’oli és europeu, asiàtic i africà, de cultura clàsica o hebrea, cristiana o musulmana.
Tal vegada foren els antics grecs els qui introduïren el cultiu de l’olivera a Mallorca des de la península.
LA MITOLOGIA
Conten que el grecs havien de triar qui representés i guiés la seva ciutat i Zeus va organitzar un concurs entre les deïtats que volgueren participar-hi. Finalment la disputa fou entre Atenea i Posidó. Aquest segon, fent us dels poders amagats al seu trident, oferí als habitants un cavall. Ella els hi va oferir l’olivera i això triaren els veïns d’aquella ciutat, que, per sempre més es diria Atenes, en honor a la deessa.
Es pot llegir com a l’elecció entre la força o la saviesa, el coratge o el treball, la guerra o la pau (no en va el brot d’olivera n’ha esdevingut el símbol)
Altres fonts clàssiques parlen dels púnics (Fenicis) com a mestres dels indígenes illencs en l’empelt d’ullastres. El Fenicis, semites, foren una civilització de comerciants, talassocràtica (basada en el domini de la mar), originada al llevant (Líban) i que es va es va estendre arreu de la Mediterrània entre el 1500 aC i el 300 aC. Es varen organitzar en ciutats estat independents, les més famoses de le quals foren Tir, Sidó, Arwad, Beirut, Biblos i Cartago, arribant fins l’estret de Gibraltar.
Els Cartaginesos finalment serien els administradors fins que els romans li disputarien aquest domini i varen desenvolupar-ne el cultiu i el produien ja d’una manera sistemàtica.
Els musulmans en milloraren els procediments d’extracció.
Durant el segle XIII l’oli de Mallorca ja s’exportava al nord d’Àfrica. A mitjan segle XV ja es comercialitzava regularment des del port de Sóller.
Des del segle XVI l’oli es consolida com un producte de riquesa i en un producte de consum, d’intercanvi comercial (principalment amb blat) i d’exportació, dirigit cap als mercats europeus, reconegut i valorat en els mercats europeus, encara que també se’n venia de qualitat inferior especialment per a la indústria sabonera del sud de França.
L’extensa superfície del cultiu d’oliveres i la presència d’una mà d’obra
abundant i barata assegurava el baix cost de l’oli, qüestió que el feia
competitiu en els mercats estrangers.
(FABRIQUES DE SABÓ AL PORT D’ANDRATX)
OLI PER LLUM
L’irrupció del turisme coincideix amb la fi de l’explotació olivarera tradicional.
