A Mallorca, antigament, l’oliva es recollia d’en terra, una vegada havien caigut per esser ja massa madures. Només les verdes que s’havien de salar per menjar (senceres o trencades) es collien directament de l’arbre. Aquesta tasca es solia desenvolupar entre els mesos d’octubre a gener, tot i que en anys especials podia allargar-se més.

Per realitzar aquesta feina es llogaven dones, generalment joves i fadrines (alguna nina o nin podia haver-hi també al seu càrrec), bé del poble més proper, que dormien a ca seva, bé de pobles del Pla (externes, l’oliva era a Tramuntana) a qui despectivament deien gallufes, que vivien tot el que durava la temporada a les casetes de collidores, relativament allunyades de les cases de possessió. Treballaven en talls diferents.

Les externes, per dormir, omplien de palla les màrfegues que elles mateixes duien i les posaven sobre la base de fusta que hi solia haver (no sempre), i al devora hi guardaven les caixes de fusta amb la roba i el menjar i els estris de cuina que també havien duit.  El majoral els hi proporcionava aigua, olives i oli, tant per menjar com per fer llum.

La feina era de sol a sol. Le olives s’agafaven d’en terra amb les dues mans i els paners havien de ser plens en manar el majoral que es posessin al sac. Hi podia haver fins i tot castics corporals amb una verga per les cames si el paner no era ple d’hora.

Havien de pastar i coure el seu pa. Els vespres cuinaven cada una al seu fogó. El que sobrava del sopar era el berenar del matí següent abans de partir al tall, on dinaven de fred o torraven sobrassada al foc que feien per encalentir-se de les gelades freqüents a les muntanyes en aquesta època, on també encalentien macs que es posaven a les mans per desentumir-les.

Els diumenges no treballaven, feien bugada, anaven a missa al poble més proper i rebien familiars d’una o altra, que, en carro, els hi duien coses del poble i sen portaven l’oli que havien pogut replegar del que rebien per menjar. El seu jornal era escàs i a final de la llogada rebien una compensació en oli.

En començar la segona meitat del segle XX tot aquest muntatge anà, poc a poc, desapareixent.