El període estudiat correspon a l’etapa compresa entre 1827 i 1929. La primera data és la de la celebració a Madrid de l’Exposició Pública dels Productes de la Indústria Espanyola, d’àmbit estatal, i la segona, el 1929, la de la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona. Es tracta d’un cicle de cent anys i escaig en el qual, d’ençà de mitjan segle XIX, el fenomen de les exposicions esdevingué una autèntica febre, tant en l’àmbit internacional, com estatal, regional i local.

– Filotimo Aletesias, Sobre les exposicions criticava algunes pràctiques negatives que hi sovintejaven, per exemple la manca d’uns criteris racionals a l’hora de premiar els productes:
“Hemos visto premiar por ejemplo, una simple botella de aceyte, sin que constase su procedència, y sin calcular que la operación que precedió a su elaboración o clarificación, era inaplicable a mayor escala por sus excesivos dispendios, y no podia considerarse como adelanto de la riqueza agrícola”.

A l’Exposició Universal de París del 1889, es presentaren els vins de l’Estaca, a nom de Francesc Manuel de los Herreros, i oli de Miramar, amb el nom del secretari de l’Arxiduc, el deianenc Antoni Vives Colom (1855-1918). A l’Exposició de Xicago del 1893, s’hi presentaren els mateixos productes procedents de les possessions de l’Arxiduc, oli i vins, i ambdues mostres hi obtingueren guardó. A l’Exposició Universal d’Anvers del 1894, Antoni Vives Colom presentà vi de l’Estaca i oli de Miramar. A la de Sóller del 1897, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria presentava vins, mel i gallines de diferents races. En tots els casos hi obtingué guardó. A la de Manacor celebrada el mateix any, olis, vins i mel, tot premiat amb diploma de medalla d’or. A la Universal de París del 1900, s’hi presentaren els mateixos productes procedents de Miramar: vins de malvasia i moscatell, oli d’oliva i mel. A la de Palma del 1903, s’hi presentaven els vins de l’Estaca, oli de Miramar i també conserves, presentades a nom de Catalina Homar, la dona de confiança de l’Arxiduc. Fou a la darrera mostra a la qual s’ha trobat la participació del grup.

J. B. Ensenyat demostrava el coneixement que tenia de les que s’havien celebrat fins aleshores, i en feia una anàlisi comparativa pel que fa a l’extensió, nombre de visitants, costos, dèficit, etc. Es referia a la de Barcelona del 1888, on ja hem dit que participà com a organitzador, com una que no va tenir tant de dèficit com la majoria.
Com a expositor, ho va fer en nom seu o a través de la seva mare, la viuda d’Ensenyat. Presentava oli d’oliva refinat, procedent de Binibassí, possessió familiar del terme de Fornalutx, i on bàsicament es produïa oli destinat a l’exportació. La finca tenia una tafona de dues bigues. L’oli de Binibassí obtingué medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i a la d’Innsbruck del 1896; així mateix obtingué el màxim guardó, diploma d’honor, a la de Sóller del 1897. Potser per dificultats econòmiques la família Ensenyat l’any 1903 va vendre la possessió de Fornalutx i ja no envià mostres a la de París del 1900, ni a cap altra posterior de les que hem estudiat.

Bartomeu de Rosselló Tur (Eivissa, 1866-1942). Fou alcalde d’Eivissa, els anys 1904 i 1905. El 1911 s’establí a Barcelona on treballà com a redactor de diversos diaris. Va impulsar la participació dels eivissencs i formenterencs en dues de les exposicions celebrades a Palma: la del 1903 i la del 1910. Fou el comissari dels expositors d’Eivissa a la del 1903, per a la qual, malgrat el poc temps i escassos mitjans de què hom disposà, s’aconseguí una certa participació: nou persones, vuit d’Eivissa i una de Formentera. Com a expositor presentava productes agrícoles de diverses possessions: oli d’oliva, blat, ordi, garroves i hortalisses.

El professor Pere Josep Tries i Sampol presentava un conjunt de mostres de la seva col·lecciñ, sobretot d’aplicacions medicinals, a l’exposiciñ de Madrid i, com a capdavanter en la recerca de nous conreus i tècniques, diferents productes agrícoles. En total presentava 23 mostres diferents: arròs de secà, blat coll de rossí (menció honorífica), blat mollar, patates de Bèlgica, ametlles mollars, oli, fècula de blat, goma de diversos arbres fruiters, capolls de seda, arrel de rotgeta utilitzada com a substància tintòria que creixia de manera espontània, però que en algunes zones d’Ibèria i d’Europa es conrava per utilitzar ne les arrels per a tints, sumac (per la rotgeta i el sumac menció honorífica) i moltes plantes amb finalitats medicinals: sèver (producte obtingut de l’àloe), ceba marina(els bulbs utilitzats per a fins medicinals), caparra,pa porcí els tubercles del qual són molt cercats pels porcs, dulcamara, que creix vora els torrents i rierols i té utilitat farmacèutica com a depuratiu, estramoni, d’usos medicinals com a narcòtic, estepa Joana,liquen,llúpol per a farmacologia (sedant, ajuda a eliminar els cucs intestinals), plantatge (depurativa, cicatritzant).